Pelegrinatges

Som caminants i excursionistes

Article de Joan-Enric Vives J.-E. VIVES, arquebisbe d’Urgell a la Vanguardia, 28 Jul 2019

Aprincipis de juliol, les autoritats del país van tancar l’accés a alguns espais naturals davant l’alt risc d’incendis. La decisió implicava tancar els senders que permeten fer excursions, cosa que omple de vida a molts. Estem tenint a tot Europa unes onades de calor mai vistes, que reclamen que siguem curosos i responsables quan som a la natura, perquè cap descuit humà no la destrueixi. Perdríem un bé molt gran per a tots.

De fet, tots portem un excursionista dins. Som caminants i excursionistes. Excursus vol dir sortir fora, admirar, veure, conèixer, saber… És bo aprendre a anar d’excursió i a programar les sortides en plena natura perquè ens aportin el màxim de gaudi i felicitat. I l’excursionisme és un bé preciós sempre, però ara a l’estiu encara més. A les conclusions del VI Congrés Excursionista Català de 2011, el darrer que s’ha celebrat si no vaig errat, es deia que “pel fort i ric coneixement de la muntanya cal cuidar i preservar la tradició a Catalunya de la cultura excursionista (història, geografia, meteorologia, llengua…) i dels valors excursionistes (germanor, catalanisme, altruisme, relació social, forma de veure la vida…), promovent l’aspecte competitiu, l’aspecte social i la superació personal en el medi”. I hi afegia que “l’esport nacional de Catalunya és l’excursionisme”. De fet està profundament arrelat a la societat civil catalana i esdevé en molts moments l’aspecte clau en la conservació i recuperació de la llengua, la cultura i en el coneixement del país. L’excursionisme fomenta la cohesió del país a partir de la seva descoberta, la inclusió social de col·lectius de risc a través del gaudi de la natura, i facilita a tota la ciutadania l’accés a la natura de manera ordenada i sostenible. En tenim un gran exemple en la institució més emblemàtica en el nostre país, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que des de l’any 1876 es reconeix amb la voluntat d’obrir nous camins, sempre mogut per un desig de modernitat i d’innovació.

Per a una persona de fe, l’amor a la natura forma part indivisible de l’amor al Creador, ja que totes les coses creades, reflecteixen d’alguna manera la glòria de Déu. Diu el salmista (Sl 19): “El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies l’un a l’altre es transmeten el missatge; l’una a l’altra se’l revelen les nits…”. I Sant Pau valorava que la creació fos camí cap a Déu, perquè Ell és l’Autor de tot. Igualment, Sant Francesc d’Assís ho canta meravellosament en el seu Càntic de les criatures: “Lloat sigueu, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà Sol…”. I en els nostres dies l’Encíclica Laudato sí del papa Francesc ha significat un gran progrés de la doctrina social de l’Església en tot el camp de l’ecologia integral i la responsabilitat ineludible de l’home envers la mare terra.

Als excursionistes ens agrada saber que els papes Pius XI i Sant Joan Pau II foren grans amants de l’alpinisme i dels esports de muntanya. I a Catalunya són noms emblemàtics els de mossèn Cinto Verdaguer, mossèn Norbert Font i Segué (fundador de l’espeleologia), mossèn Jaume Oliveras (amb la seva experiència al massís de la Maladeta i l’Aneto) o mossèn Antoni Batlle, introductor de l’escoltisme.

Estimem la muntanya, sortim de nosaltres mateixos, fem excursions per retrobar la pau i l’harmonia, el goig de fer camí junts i la plenitud que aporten els amics, amb la mirada contemplativa, agraïda i humil del qui sap trobar la petjada de Déu en la seva creació. Bon estiu amb belles excursions!

L’amor a la natura forma part indivisible de l’amor a Déu, ja que totes les coses creades reflecteixen la seva glòria

——————————————————————

Extret de la Carta Apostòlica del Papa Francesc “Sanctuarium in Ecclesia” (01-04-2017)

  • 1. “El Santuari té en l’Església un gran valor simbòlic, i fer-se pelegrins és una verdadera professió de fe”. “La pietat popular troba en el Santuari un lloc privilegiat on expressar la bella tradició d’oració, de devoció i de confiança en la misericòrdia de Déu.”
  • 2. “Aquí s’experimenta profundament la proximitat de Déu, la tendresa de la Verge Maria i la companyia dels Sants: Una experiència de verdadera espiritualitat que no pot ser devaluada, so pena de mortificar l’acció de l’Esperit Sant i la vida de la Gràcia”.
    “Molts Santuaris han estat sentits com a part de la vida de les persones, de les famílies i de les comunitats, fins al punt que s’han identificat amb generacions senceres, fins a incidir en la història d’algunes nacions”.
    “La gran afluència de pelegrins, i la bellesa natural d’aquests llocs demostren que els Santuaris en la varietat de les seves formes, expressen una oportunitat insubstituïble per a l’evangelització en el nostre temps”
  • 3. “…per trobar un moment de descans, de silenci i de contemplació en mig de la vida…” “….Un refugi per tornar a descobrir-se i recuperar les forces necessàries per a la conversió”. “Caminar cap al Santuari i participar en l’espiritualitat que expressen aquests llocs són un acte d’evangelització que mereix ser valorat pel seu intens valor pastoral”.
  • 4. “Mitjançant l’espiritualitat de cada Santuari, els pelegrins són portats amb la pedagogia de l’evangelització a un compromís cada cop més responsable, tant en la seva formació cristiana, com en el testimoni de caritat que es deriva d’ella. El Santuari contribueix a l’esforç catequètic de la comunitat cristiana.”
  • 5. “A la llum d’aquestes consideracions, és evident que els Santuaris estan cridats a desenvolupar un paper en la nova evangelització de la societat actual i que l’Església està cridada a valorar pastoralment les raons del cor que s’expressen mitjançant les peregrinacions als Santuaris”

Núria és un lloc de pelegrinatge concorregut. A gairebé dos mil metres d’altura, ofereix no només un recer natural entre grans cims, sinó també el recer espiritual d’un santuari marià d’arrels i tradicions antigues. Espai idoni per organitzar recessos i dies de meditació i pregària. De la web amicsdenuria.cat, Mn. Joan Perera, Capellà Custodi del Santuari.

“L’educador posa un rostre als valors que pretén acostar i això demana coherència en la vida, coherència entre el que diu i el que fa. L’educador estima, desenvolupa una acció educativa basada en l’amor….”. . Contemplar els fets de cada dia. Clar

et Editorial. 2014. Enric Puig Jofra, SJ. Secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

——————————————————————

Salutació i pregària a la Mare de Déu de Núria

N

ingú ha pujat tant alt com Vós, oh Verge Maria, en la Muntanya de la santedat. Déu Pare us escollí i omplí de l’Esperit Sant com a Mare del seu Fill. Mostreu-nos-el avui i que sigui Ell la llum que ens il·lumina.
(Ave Maria…)

U

n dia diguéreu sí a les paraules de l’àngel. Pregueu perquè també nosaltres corresponguem amb fe i esperança a les invitacions per a ser millors.
(Ave Maria…)

R

eina dels cels i terra sou, Maria, perquè sou Mare del Rei. Pregueu que Jesús regni en el nostre cor com en el vostre i regni en tot el món.
(Ave Maria…)

I

mmaculada us diem i puríssima, com la neu dels cims i com els llacs, rius i fonts d’aquestes valls. Demaneu al Senyor que el pecat no contamini mai les nostres vides.
(Ave Maria…)

A

legria de tota la creació sou Vós, oh Mare, en la plenitud de tota gràcia. Que l’amor a Déu i al pròxim fagin bella, joiosa i fecunda la nostra vida, fins que arribem a les eternes prades, florides de tota virtud, on el pastor diví pastura per sempre els seus ramats.
(Ave Maria…)

(Text del Mossèn Manuel Pal – Canonge de la Seu d’Urgell).

——————————————————————

Camí  de Montserrat a Núria

Neix aquesta idea de les pujades tradicionals pel camí vell de Núria que l’associació dels Amics de Núria, en col·laboració amb l’Ajuntament de Queralbs, va recuperar per la festivitat de Sant Pere. Antigament, com explica el llibre de mossèn Francesc Marés, (“Història i miracles de Ntra. Sra. de Núria” – 1666), es pujava a peu per obrir les dependències de la -vall als pastor i pelegrins que hi pujaven durant l’estiu

<<També pujaven a Núria processons de les parròquies més properes. De Queralbs, “una en començant lo temps a donar lloc, que ordinàriament és a primers del mes de juny i una altra a despedir-se (…) lo dia de Sant Lluc”, ja que el santuari es tancava a l’hivern i els sacerdots i altres persones que el servien baixaven a viure a Queralbs>>. 

En una d’aquestes pujades, sensibilitzats per l’esperit del pelegrinatge i prenent com a referència el conegut “Camí de Sant Jaume”, vam pensar que podria ser interessant fer un camí de pelegrinatge a Catalunya. Reprenent el llibre del Dr. Marés trobem el següent.

<<No és aquest santuari de Núria visitat de tanta multitud de gent ni de tantes nacions com és lo celebèrrim santuari de la verge de Montserrat, al qual arriben reis, emperadors, prínceps, ducs i finalment, de tota la cristiandat és visitada aquella casa, per una de les meravelles del món. No és de comparar Núria. Però en nostre Principat de Catalunya, després de la sagrada casa de Montserrat, és Núria lo santuari més freqüentat i visitat dels devots de la Verge Maria>>.

Aquest va ser el punt de partida de voler fer aquest camí de Montserrat a Núria. Un camí de pelegrinatge, però també un camí de coneixement, de cultura, de respecte i sobretot un camí interior per aprendre a coneix-se’ns a nosaltres mateixos.

Després d’anys de treball sobre el terreny, de buscar camins, senders, corriols, de parlar amb les persones dels pobles per on passaria el camí, de buscar complicitats per a fer un camí català de pelegrinatge, el mes d’agost de l’any 2001 es va inaugurar aquest camí amb els primers pelegrins que anaven de Montserrat a Núria a peu.

Des de fa 18 anys es fa la peregrinació.

DPDE9050

Ceràmica que van regalar els pelegrins del “Camí de Montserrat a Núria” al febrer de 2018 a La “lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria”

——————————————————————

Pelegrinació de Chemins de Saint Gilles (Provença) a Núria

 

SantGil

chemin.jpg

Chemin de Núria

Per Bruno Clavieras

  • Rassemblement : lundi 27 août 2018, vers 16h
    à l’abbaye de St Michel de Cuxa – 66500 Codalet
  • Séparation : dimanche 02 septembre, vers 18h, à Prades (66500)

Saint Gilles, évêque de Nîmes, vécut en ermite à Núria durant quatre ans (cf. Saint Gilles à Núria ). Nous vous proposons cette année de refaire la fin du chemin qu’il a dû emprunter de la Camargue aux Pyrénées orientales. Nous le prendrons à partir de l’abbaye de Saint Michel de Cuxa (9e s.) l’un des très rares spécimens de l’art préroman en France. On peut visiter son cloître à New-York ! Toutefois une moitié en a été remontée sur place (chapiteaux du 12e s.). Nous dirigeant vers le Sud-Ouest, nous passerons d’abord à proximité de l’abbaye de St Martin du Canigou (roman 10e s.) au pied du Mont Canigou, montagne sacrée des Catalans. Puis nous traverserons Taurinya, Vernet-les bains, Casteil, Py, Mantet et nous entrerons en Catalogne espagnole par la « portella de Mentet ». Nous rejoindrons les crêtes spectaculaires de la frontière par le Pic de la Vaca (2826 m) vers l’Ouest pour redescendre enfin sur Núria (SW). Nous serons émerveillés par la beauté du site ! Nous y ferons escale la journée du 1er septembre pour participer à la grande fête de St Gilles. Notre ami Carlos, un amoureux de Núria, nous guidera à travers le sanctuaire marial, l’ermitage de St Gilles et les légendes locales. Bien qu’à l’apogée de notre périple, nous devrons reprendre notre bourdon pour rentrer en France… à pied jusqu’à Llo et Saillagouse, par le col des Finestrelles (NW, 2604 m) et la vallée d’el Segre. Enfin c’est le si pittoresque « train jaune » qui nous ramènera vers notre point de départ.

Avant de s’engager sur ce chemin il convient tout-de-même de considérer que c’est résolument une randonnée de montagne avec de sérieux dénivelés (départ à 450 m pour arriver à 2000 m en passant par des crêtes à 2800 m) mais, si nous en sommes capables, notre effort sera récompensé par l’exaltation de l’altitude et, pourquoi pas, la mystique de l’Horeb.

Sur le plan pratique, la topographie des lieux ne permet pas un suivi en camionnette. Le sac-à-dos jouera ce rôle, mais afin de réduire son poids nous serons en demi-pension dans les différents gîtes qui nous accueilleront. Chacun devra ménager dans son sac la place pour un pique-nique à venir, voire deux. Enfin la taille de certains refuges nous oblige à réduire le nombre de pèlerins et à réserver le plus tôt possible les hébergements, donc les candidats à ce chemin devront aussi se décider assez tôt !

nuri.jpg

Adresse
Evêché de Nîmes
3 rue Guiran
30017 Nîmes Cedex

——————————————————————

Pelegrinatge de Girona a Núria

cartelnuria18cuenta.jpg

L’associació d’amics del Camí de Sant Jaume de Girona, en la seva celebració del seu patró “Sant Jaume”, van fer un pelegrinatge al Santuari de Núria.

——————————————————————

%d bloggers like this: